La casa de taŕśabam: un mateix antropònim ibèric en dos escifs àtics del s. V aC de l’edifici singular del Mas Castellar (Pontós, Girona)

Autores

DOI:

https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v25i1.703

Palavras-chave:

Inscripció ibèrica, Llengua ibèrica, Inscripció grega, Hibridació cultural

Resumo

en aquest treball es presenta una inscripció ibèrica inèdita realitzada a la base d’un escif àtic
procedent de l’edifici singular amortitzat al darrer quart del s. V aC del Mas Castellar (Pontós) amb el
text taŕśabańar, que reprodueix i completa el text d’una de les ja publicades del mateix edifici: taŕśa[. La
interpretació és clara, es tracta del nom del propietari dels dos escifs i probablement de la casa, taŕśabań.
Ambdues passen a ser les inscripcions ibèriques més antigues per cronologia estratigràfica. Cal destacar
també l’abundància de grafits grecs, que han aparegut agrupats pel text que porten, la qual cosa ens inclina
a pensar que s’haguessin realitzat a la pròpia casa, més que no pas en el procés de comercialització, cosa
que reforçaria la hibridació cultural de l’edifici.

Referências

Agustí i Pons 2016: B. Agustí i E. Pons, “Un dipòsit perinatal dins una casa senyorial del s. V aC a Mas Castellar-Pontós (Alt Empordà). L’estructura ES525”, Cypsela 20, 2014-16, 107-116.

Asensio i Pons 2015: D. Asensio i E. Pons, “Manifestacions materials de prestigi i distinció social en les diferents ocupacions del Mas Castellar de Pontós (segles V-III aC.)”, a: M.C. Belarte, D. Garcia i J. Sanmartí (eds.), Les estructures socials a la Gàl·lia i a Ibèria. Homenatge a A. Martín i E. Pons. Actes de la VII Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell, 7 al 9 de marc de 2013). Arqueomediterrània 14, 2015, Barcelona, 151- 163.

Asensio et al. 2017: D. Asensio, E. Pons, J. Morer i R. Jornet, “Aportación de la cerámica griega fina y sus contextos cerámicos a la caracterización de la secuencia de asentamientos superpuestos entre el siglo VI y el siglo IV a. C. en el Mas Castellar de Pontós (Alt

Empordà, Girona)”, a: X. Aquilué, P. Cabrera i M. Orfila (eds.), Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cincuenta años después (1967-2017), Homenatge a Glòria Trias Rubiés, Barcelona 2017, 124-139. Asensio et al. 2022 : D. Asensio, E. Pons, J. Morer i R. Jornet, “L’impact de la présence coloniale grecque dans les communautés locales : l’interaction et les conflits dans Le site ibérique de Mas Castellar De Pontós (Empordà-Espagne)”, a: Ionians in the West and East : proceedings of an international conference ‘Ionians in the East and West’, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, Empúries/L’Escala, Spain, 26-29 October, 2015,

Colloquia Antiga 27, Peeters Publishers, 2022, 677-700.

Barberà 1962: J. Barberà, “El poblado preromano del Turó de Can Olivé de Cerdanyola (Barcelona)”, Ampurias 24, 1962, 47-159.

Bats et al 2010: M. Bats, L. Cavassa, M. Dewailly, A. E. Greco, A. Lemaire, P. Munzi, L. Scarpa, A. Schanpp, H. Tréziny, “Moio della Civitella”, a: H. Tréziny (ed.), Grecs et non Grecs de la Catalogne à la Mer Noire. Actes des rencontres du programme européen Ramses, 2006–

2008, Bibliothèque d’Archéologie Méditerranéenne et Africaine 3, Aix-en-Provence/ Paris 2010, 171–86.

Bernard et al 2010: L. Bernard, S. Collin-Bouffier, S. et H. Tréziny, “Grecs et indigènes dans le territoire de Marseille”, a: H. Tréziny (ed.), Grecs et non Grecs de la Catalogne à la Mer Noire. Actes des rencontres du programme européen Ramses, 2006–2008, Bibliothèque d’Archéologie Méditerranéenne et Africaine 3, Aix-en-Provence/Paris 2010, 131–46.

Canal 2001: D. Canal, “Anàlisi carpològica de la concentració de llavors de la fossa FS6 del Mas Castellar de Pontós: un repte interpretatiu”, Cypsela 13, 2001, 217-228.

Celestino 2022: S. Celestino, Cancho Roano. Un santuario tartésico en el valle del Guadiana. Instituto de Arqueología – ed. Almuzara, Mérida, 2022.

Correa 1999: J. A. Correa, “Las nasales en ibérico”, a: F. Villar i F. Beltrán (eds.). Pueblos lenguas y escrituras en la Hispania prerromana: Actas del VII Coloquio sobre Lenguas y Culturas Paleohispánicas (Zaragoza, 12 a 15 de marzo de 1997). Salamanca 1999, 375-396.

Ferrer i Jané 2005: J. Ferrer i Jané, “Novetats sobre el sistema dual de diferenciació gràfica de les oclusives”, PalHisp 5, 2005, 957-982.

Ferrer i Jané 2007: J. Ferrer i Jané, “Sistemes de marques de valor lèxiques sobre monedes ibèriques”, Acta Numismàtica 37, 2007, 53-73.

Ferrer i Jané 2010: J. Ferrer i Jané, “El sistema dual de l’escriptura ibèrica sud-oriental”, Veleia 27, 2010, 69-113.

Ferrer i Jané 2012: J. Ferrer i Jané, “Saleitartin: testimoni múltiple d’un antropònim ibèric al jaciment de Can Rossó (Argençola)”, Revista d’arqueologia de ponent 22, 2012, 143-152.

Ferrer i Jané 2015: J. Ferrer i Jané, “Las dualidades secundarias de la escritura ibérica nororiental”, Estudios de Lenguas y Epigrafía Antiguas-E.L.E.A.14, 2015, 309-364. Ferrer i Jané 2018: J. Ferrer i Jané, “A la recerca dels teònims ibèrics. A propòsit d’una nova

lectura d’una inscripció ibèrica rupestre d’Oceja (Cerdanya)”, a: J.Mª Vallejo, I. Igartua i C. García, (coords.). Studia Philologica et Diachronica in Honorem Joaquin Gorrochategui. Indoeuropaea et Palaeohispanica, Vitoria-Gasteiz 2018, 101-126.

Ferrer i Jané 2019a: J. Ferrer i Jané, “Construint el panteó ibèric amb l’ajut de les inscripcions ibèriques rupestres”, Ker 13, 2019, 2-57.

Ferrer i Jané 2019b: J. Ferrer i Jané, “A la recerca del trial: Les variants supercomplexes de les escriptures paleohispàniques”, PalHisp 19, 2019, 27-53.

Ferrer i Jané 2020: J. Ferrer i Jané, “Urdal : Une nouvelle inscription rupestre ibère à Ger (Cerdagne) avec une possible divinité zoomorphe liée au sanglier”, Sources. Les Cahiers de l’Âne Rouge 7, 2020, 17-28.

Ferrer i Jané et al. 2016: J. Ferrer i Jané, D. Asensio i E. Pons: “Novetats epigràfiques ibèriques dels segles V-IV aC del Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà)”, Cypsela 20, 2016, 117-139. de Hoz 1987: J. de Hoz, “La epigrafía del Sec y los grafitos mercantiles en Occidente”, en: A. Arribas, Mª. G. Trías, D. Cerdá y J. de Hoz (eds.), El barco de El Sec, Mallorca 1987,

605-650.

de Hoz 2013: J. de Hoz, “El comercio en época arcaica y clásica: los grafitos y las cartas de plomo”, a: M.P. de Hoz i G. Mora (eds.), El Oriente griego en la Península Ibérica. Epigrafía e historia, Madrid 2013, 43-60.

de Hoz 2014: M. P. de Hoz, Inscripciones griegas de España y Portugal, Madrid 2014.

Johnston 1974: A. Johnston, “Trademarks on Greek Vases”, Greece & Rome 21.2, 1974, 138-152.

de Juan 2023: C. de Juan, “El pecio de El Sec y la arquitectura naval en época clásica”, Revista Drassana 31, 2023, 126-137.

López 2011 inèdit: D. López, Informe del procés de rentat i tria de les mostres de sediment destinades a l’anàlisi arqueobotànica del complex arqueològic de Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà). Campanya 2011.

Maluquer de Motes 1968: J. Maluquer de Motes, Epigrafía prelatina de la Península Ibérica,

Barcelona, Universidad de Barcelona, Publicaciones eventuales 12, 1968, Barcelona.

Moncunill 2010: N.

Moncunill, Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya, Barcelona 2010.

Moncunill i Velaza 2019: N. Moncunill i J. Velaza, Monumenta Linguarum Hispanicarum Band V.2 Lexikon der iberischen Inschriften | Léxico de las inscripciones ibéricas, Wiesbaden 2019, Ludwig Reichert Verlag.

Osanna i Capozzoli 2012: M. Osanna i V. Capozzoli, Lo spazio del pottere II. Nuove richerche nell’area dell anaktoron di Torre di Satriano, Atti del terzo e quarto convegno di studi su Torre di Satriano, Tito, ottobre 2009, settembre 2010, Venosa 2012, 263-301.

Panosa 2001: M.I. Panosa, “Novedades de epigrafia ibérica en Cataluña y algunos aspectos metodológicos”, a: F. Villar i Mª.P. Fernández (eds.), Religión, lengua y cultura prerromanas de Hispania, Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 2001, 511- 540.Pons et al. 2016: E. Pons, D. Asensio, J. Morer i R. Jornet, “Un edifici singular del s. V aC trobat

sota la torre de defensa de l’oppidum ibèric (Mas Castellar-Pontós, Alt Empordà)”, Annals

de l’Institut d’Estudis Empordanesos 47, 2016, 13-45.

Pons et al. 2018: E. Pons, D. Asensio, J. Morer i R. Jornet, “Darrers resultats i troballa dels nivells d’hàbitat més antics del jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà)”, Tribuna d’Arqueologia 2015-2016, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Barcelona 2018, 182-215.

Rodríguez Ramos 2014: J. Rodríguez Ramos, “Nuevo Índice Crítico de formantes de compuestos de tipo onomástico íberos”, ArqueoWeb 15, 2014, 81-238.

Sabaté 2021: V. Sabaté, Inscribed Lead Tablets from the Ancient Western Mediterranean, tesi doctoral (UB), Barcelona 2021.

Simón 2017: I. Simón, “Los platos Lamboglia 5 de cerámica de barniz negro inscritos en el valle medio del Ebro”, Pyrenae 48.2, 2017, 7-28.

Untermann 1990: J. Untermann, Monumenta Linguarum Hispanicarum Band III. Die iberischen Inschriften aus Spanien, Wiesbaden 1990, Ludwig Reichert Verlag

Publicado

2025-12-26

Como Citar

La casa de taŕśabam: un mateix antropònim ibèric en dos escifs àtics del s. V aC de l’edifici singular del Mas Castellar (Pontós, Girona). (2025). Palaeohispanica. Revista Sobre Lenguas Y Culturas De La Hispania Antigua, 25, 175-202. https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v25i1.703

Artigos Similares

1-10 de 244

Também poderá iniciar uma pesquisa avançada de similaridade para este artigo.

Artigos mais lidos do(s) mesmo(s) autor(es)

<< < 1 2 3 > >>